Fam oculta a Catalunya

Introducció
El darrer informe sobre la nutrició a Espanya advertia que la crisi ha fet pujar els preus dels aliments frescos, el peix i les carns de qualitat. Tots ells elements del que anomenem una dieta saludable, mentre que els productes amb greixos saturats i sucres continuen a preus baixos.
Aquesta és una de les causes del que es coneix com a fam amagada. Un problema de Salut pública agreujada per la crisi i que se suma als casos més escandalosos de desnutrició. Segons les estadístiques, cal gastar entorn de 500 i 600 euros al mes per alimentar-se adequadament, però bona part de la població que considerem en risc de pobresa, el 19,8% dels catalans segons l’IDESCAT, en gasten molt menys; uns 200 de mitjana tot i que hi ha un percentatge, d’entorn del 5,5%, que literalment no te per menjar i ha d’anar a bancs d’aliments.
Això te clares implicacions de Salut pública, a més de que pot provocar seriosos problemes sanitaris. Alguns, en el cas de la desnutrició, molt evidents: raquitisme, manca de vitamines, manca de iode, problemes de desenvolupament en nens, i d’altres, en el cas de la mala alimentació, més amagats i detectables sobretot a llarg termini: diabetis, colesterolèmia, etc.
A la nostra proposta volem posar l’èmfasi en aquesta relació entre la gana i la salut pública, entre la gana i les seves conseqüències sanitàries. No sabem quantes persones han estat tractades pel nostre sistema sanitari per desnutrició o malnutrició, i tampoc sabem quants d’aquests casos han estat provocats per problemes econòmics o derivats de la situació laboral o els ingressos.
Per fer-ho farem servir dues fonts de dades, bàsicament.
L’Enquesta de Salut Pública de Catalunya, que elabora el Departament de Salut de la Generalitat. De l’any 2013.
L’Enquesta Condiciones de vida y hábitos de la población del Instituto Nacional de Estadística
Testimonis
Contacte
Què és la fam oculta?
-
Denota una manca crònica de micronutrients -vitamines i minerals-
-
El seus efectes poden no ser immediatament evidents
-
Les conseqüències poden ser profundes a llarg termini
-
La diversitat en la dieta és el mètode més segur per garantir que la dieta és sana i nutritiva
-
No obstant això, la diversitat dieta depèn de certs factors, per exemple, que els diferents aliments estan disponibles i també siguin assequibles
Seguretat alimentaria
-
La pobresa limita la varietat d'aliments que les persones són capaces d'obtenir. És aquesta manca de diversitat que és responsable de la desnutrició i de totes les seves conseqüències perjudicials.
-
Qualitat del menjar
-
Quantitat del menjar
-
Disponibilitat del menjar
-
Accès al menjar
-
Estabilitat dels preus del menjar
-

Estructura del reportatge
Històries personals com a fil conductor
-
Els testimonis que comença a passar pel sistema públic d’ajudes en permetrà il.lustrar les conseqüencies reals de l’anàlisis de dades efectuat
Anàlisis epidemiòlogic
-
Enquestes sota estudi: ESCA i Enquesta condicions de vida i habits població Catalunya de l’INE
-
Preguntes determinants trobades a les enquestes:
-
"A la llar es poden permetre, un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equ. per als vegetarians) almenys cada dos dies?"
-
“Li ha estat receptat pel metge/essa específicament per a aquest cas, li ha aconsellat el farmacèutic/a o l’ha pres per iniciativa del pare, mare o tutor/a? Vitamines o minerals”
-
“Quina és la situació laboral (pare/mare/enquestat)? Aturat/da amb subsidi/prestació, Aturat/da sense subsidi/prestació,...”
-
-
Resultats de l’anàlisis:
-
Identificació de les tipologies (o sectors de la població) amb risc de fam oculta
-
% de la població amb possibilitat de patir fam oculta
-
Aplicació interactiva
-
Joc interactiu que a partir d’unes certes variables (situació laboral, edat, sexe,...) doni la probabilitat de patir fam oculta.
-
Construït internament amb un predictor estadístic basat amb les dades actuals de l’ESCA.
Conclusions del reportatge
-
A nivell humà: impacte social de la fam oculta a Catalunya
-
A nivell tècnic: d’acord als estudis mèdics consultats i entrevistes directes a especialistes de salut es fa una recomanació sobre les variables per un anàlisis posterior amb les dades ja existents al servei públic de salut i d’altres:
-
Paràmetres antropomètrics (índex de massa corporal (OMS) + Paràmetres analítics (albúmina, A, B12, D, herro, iodine, àcid fòlic, anèmies,...)
-
